El meu entorn
Vol suicidar—se
Autoconsciència és llum de bombeta
Bombeta rompuda llum ja no pot donar
Plora l'infeliç, plora la pròpia mort
No hi ha cap altre al funeral dels pagans
Tenen amor només ignorants.
Racistes, sexistes, turistes,
bombetes mai enceses,
nihilisme coix i els seguidors de Crist.
Amants de Marx que per ser per sempre marxistes no volen perdre al burgés.
Tot ordenat. Tot noble.
T'humiliarà per sempre
Cocainoman amo d'hotel
Cada diumenge rep l'òstia
Cada dilluns en reparteix
Miserables dones de fer netes habitacions
De llits plens d'excrements d'italians.
Un cambrer jove, dòcil, eficient , faner.
Dócil, ja ho he dit.
Dócil ho sap
subjecte suposat poder.
No basta amb les cinc hores de més.
Mou les mans, mou les mans, mou les mans.
Cuiner ignorant, plats néts del senegal.
Tu ets aquest pollastre cremat.
Mira quins colps li don,
mirau què faig amb vós
Tan de bo no s'hagués encés mai la bombeta
Tan de bo suicidar—te no haguessis de
dimarts, 9 de maig del 2017
dissabte, 6 de maig del 2017
Un fantasma recorre Europa
Ofrenda poética a Karl Marx.
Un fantasma recorre Europa
El fantasma de mi muerte.
Todas las fuerzas de la Vieja Europa se han unido
en santa oligofrenia para acosar esta muerte.
La Iglesia decadente y la burguesía hotelera ansiosa de cocaína.
La decente Malena y el indecente Andreu
La izquierda marxista y el idealismo alemán.
¿Qué grupo sectario no ha acusado al otro de ser el causante de esta desgracia?
¿Qué piara de mocos venenosos no ha acusado los unos a los otros de no ser olor del
cadáver del absurdo Dios ajusticiado hace dos siglos?
De esto se deriva una doble lección:
Que mi muerte ya está reconocida por todas las potencias de este continente a la deriva.
Que ya es hora de que mi cadáver sea devorado por todos los cuervos de este planeta.
Etiquetes de comentaris:
cultura,
existencialismo,
poesía
Subscriure's a:
Missatges (Atom)