corregir ara.
Videos incorporats en forma d'explicació.
1Vitalisme:
Posisio filosofica que creu que la vida es
ireductible ares que estigui exterior a ella, com la raó o deu.
2Concepció
dionísiaca de l'esxistencia: Interpretació
positiva de tot alló fosc, canviant i irracional. Completament
enforntat a una posissio estrictament apolinia, per a Nietzsche es
basa en no oblidar qui es un.
3Cristianisme:
Platonisme per al poble. Moment en el que les idees decadents d'un
grup reduit de filosofs se transefereixen a tot el públic, els
valors de les quals estan en contra de la vida.
4Platonisme:
Platonisme es tot creená o teoria que seprara la realitat en dos
mons, un canviant, sensible i subbjectiu, i un altre estable, estàtic i
objectiu. El platonisme es una filosofia profundament enfrontada a la
vida, darrera la qual estan els homes febles.
5
5.1
Crítica a la idea de coneixement: Per a
Nietzsche la funció del pensament crea ficció i d'aquetsa manera
també ho fa l'idea de coneixement que es una ficcio creada per
l'home. Per a Nietzsche se'ns ha oblidat que l'idea de veritat es
només un cncepte i per tant una ficció més.
5.2
Crítica al pensament concepcional: El concepte
i el pensament conceptual neixen a partir del fet en que es pot
reduir una serie de fenomens a un perque que guraden una semblança i
similitut comunes. Per a Nietzsche no existeixen les essenciés ja
que són un invent i per tant le pensament cpnceptual preten reduir
tota la realitat a una serie de conceptes igualadors a l'hora de
inconrrectes.
5.2.1La
mètafora per a Nietzsche es millor que el
concepte, doncs, el concepte no engloba les diferencie que implica al
món i la realitat de l'esdevenir. La metafora siuferia la qual cosa
per a l'autor o els artistes que no empren un llenguatge conceptual
sinó metaforic estarien més proxims a la realitat que la filosofia
o la ciència.
5.3Crítica
a la objectivitat i lleis de la logica: Es creu
que es pot tenir un pensametn objectiu de la realitat perque es creu
que la realitat ho compleix les lleis de la lògica a les quals està
sotmesa a la raó. Per a Nietzsche la raó es un invent huma al igual
que l'objectivitat, la realitat es irracional i no té explicacions
lògiques per a l'autor.
Tant
les lleis naturals com les matemàtiques són invencions humanes que
pretenen explicar els fenomens. No hi ha fenomens necesaris.
5.4Crítica
a l'objectivitat de coneixement: Per a
Nietzsche no existeixen veritats objectives. Per a ell tot
coneixmenet es una ineterpretació subjectiva que els homes fan de la
realitat, es el que es coneix com perspectivisme.
6.1Crítica
a la metafísica: La metafísica es un invent
decandent que apareix en el segle V abans de crist i suposa un
rebuitg al món de l'aparença tinisiac que realment configura la
realitat.
6.2Crítica
al cristianisme: El cristianisme es
l'extrapolacio al poble del poble dels valors platonics anti vitals.
De la mateixa manera que el platonisme, elcristianisme crea un món a
part, menysprea el cos i la vida i fonamenta els valors de la moral
d'esclaus. A més a més fonamenta una de les coses més decadents
per a Nietzsche el sentiment de culpabilitat, la culpa.
6.3Crítica
a la moral tradicional:
Punto 1: No existeixen valors objetius universals: Per a
Nietzsche la relitat es esdevenir , per tant no hi ha res estable i
absolut que sigui veritat, per tant tots els valors són relatius, no
hi ha realitat absolutes que fonemntin aquest valors.
Punto 2: Els valors occidentals tradicionals són
antivitals, els valors que han imperat occident estan clarament
enfrontats a l'instint biologic i vital, oposats al sexe, oposats a
la violencia, oposats al i a la vida.
Punt3: Moral d'esclaus i moral de senyors: La moral
d'esclaus es deve l'imperant després d'una revolta dels escalus, en
la qual se canvien les persepcions per justificar la debilitat,
invertint el concpete de bé i mal en valors no egoistes, per a
Nietzsche la bona moral es la moral de senyors, en aquesta moral
triomfa la violncia la sensualitat el cos , la aventura, el canví i
l'alegria.
6.4Crítica
als conceptes de culpa, pecat i mala conciència: Aquest
conceptes abarrants són una creació per controlar els homes forts i
per fer sentir malament aquells que cometen algun errosr perque
creuen que son culpables i han d'obeir un ordre superiro a ells.
7
El Principi del canví, la mort de deu: La mort
de Deu es un fenomen que es produeix segons Nietzsche el segle XIX en
que tots els valors han mort, la raó, el mateix Deu, res no te raó,
per a Nietzsche tots som responsables de la mort de Deu, tots l'hem
matat. Aquest fenomen es genial per a Nietzsche ja que davant de la
l'activització dels valors h ha una oportunitat d'establir-ne de
nous, la mort de Deu porta al Nihilisme.
8El
Nihilisme:
8.1DECADENTE:
Es el nihilisme que nega la vida, propi del cristianisme i del
platonisme en canvi d'un món inventat superior.
8.2
PASSIU: Es el nihilisme el qual
sentre una vegada se compren que no existeix un sentit i unes
varietats a la vida, que tot es un invent, aix´p genra desesperació
i porta al suicidi o tristesa absoluta de la persona.
8.3
ACTIU: El nihilisme se produeix quan
la persona que compren que no existeix cap fonament o sentit en la
vida s'alegra ja que ell ara es lliure de tote les barreres que
l'impedien ser lliure, i aixi pot contruir la seva vida aixi com ell
vulgui en un constant aventura d'alegria, de senualitat, de
viloencia, de joc, de canvi contant, tot alló del que tene por els
febles i decadents.
9
L'últim home: L'últim home per a Nietzsche es
el nihilista passiu, propi del segle XIX en que ell vivia, que
precedeix a l'arribada del superhome, que es l'home que compren de
manera positiva el caracter dionistiac de l'existencia, l'últim home
es un home decadent, infeliç perque no troba fonaments logics
insostenibles que justifiquen la seva vida.
10
Superhome: El superhome es el nihilista actiu,
el nihilista que s'alegra de ña realitat i logica irracional sense
sentit, crea jugant i disfrutant la vida.
10.1Tres
transformacions: Per a Nietzsche hi ha 3 formes
que decideixen l'existencia i es configura en els valors.
1La
primera forma de l'expirit es le camell. El camell diu “he de...”
, aixó significa que vassen la seva vida en els deures inventats per
altres o per ell mateix amb els qulas la seva vida té un senit peró
el condemna a la mort en vida, el constan obeir.
2El
lleó es la segona forma de l'espirit per a Nietzsche. El lleó diu
“jo soc lliure de...”. Aixó siginifica que el lleó comença a
netendre la manca de sentit que pateix la seva vida, en aquest
aspecte comença a rebutjar tot alló que e sotmeti de manera
progressiva fins que es deve totalment lliure després d'una lluita
amb el drac de la moral i de la mala conciencia que habita en el seu
cor.
3El
nin es la tercera traformació de l'espirit per a Nietzsche, el nin
diu “jo soc lliure per a...”. En aquest aspecte el lleó ja ha
vençut el drac de la moral, el nin recupera la inocencia ja que no
compren el fets desde el be i el mal, sinó que es limita a crear,
acrear realitat, il·lusió, mentira, engany.... , i en constant
jugar, no rebutja el cos ni els instints, sinó que els veu com a
valors positius per a la propia vida: el sexe, la violnecia, la
luxuria, l'alegria, l'abundancia..., ets estaa favor de la diferencia
entre uns i altres i dels sentiment de superioritat que deriva de
l'orgull i potencia que li ofereix el seu gaudiment per la llibertat
i la vida, per exemple per a Nietzsche un rodamón estaria per damunt
del be i del mal i també per damunt de tots nosaltres que feim
feina, feim rics a latres coses que no ens agraden per comprar
cosases que no necesitam, per agradar a persones que no ensa garaden,
peruq tenim una vida decadent i pobre basada en el consum i en la
cerca d'un sentit. El nin esta a favor del poder i la força, el qual
nomès tene acces esl espirits valents per sentir, per patir, per ser
lliures.
11
L'etern retorn: Imagina per un moment que com
es creia en la física de l'época en que Nietzsche va viure, es creu
que el temps es infinit, pero no aixi la materia, per la qual cosa hi
ha una quantitat determinada de permutacions, es a dir de
combinacions entre atoms, per la qual cosa en aquest precis instant
en que estas llegint aixó, aixó pasara i pot ser ha pasat milers i
milers de vegades al llarg del infinit del univers.
Imagina
per un moment que un dimoni dolent et diu a l'oida que tote les
accions qe has fet i faras a la teva vida se repetiran constantment
milers i milers de vegades i que pasaras per la mateixa vida decadent
o alegre i la gauidiras o l'odiaras constantment, tenint una mateixa
via sempre. Amb aquest idea Nietzsche preten dir-nos que hem de
aprofitar la vida no peruqe sigui una sino perque aquets acció de
menys preu o apreciació a la vida se repetira constantment i es la
nostra responsabilitat fer uqe la nostra vida sigui marivillosa i ple
d'idees ja que només tenim una.
12
La voluntat de poder: Per a Nietzsche la
voluntat de poder es una voluntat a la qual esta sotmes tot fenomen
de la realitat que preten imposar-se a la resta de fenomens, ho podem
veure en els animals com el lleó i també en els humans, per tant la
realitat no persegueix cap mena de progrés sinó de lluita de
forçes, la volunt de poder es doncs el desitj de ser més.
VIDEOS
Prou interessant. Em queda per mirar-me bona part dels vídeos, pero ho vull fer amb calma abande mori de sobredosi... ;)
ResponEliminaHi ha coses que veig prou clares i en que estem d'acord com el que diu sobre el platonisme i la lògica o tot el que afirma sobre el raonament i la ficció. Però n'hi ha d'altres que no veig clares, segurament perquè no les he entès prou bé, com el tema de les metàfores, potser perquè el meu coneixement científic té molt de conceptual i de precís.
Seguiré veient els vídeos.
Per cert aquest, color de lletra junt amb el color del fons fan el text il·legible si un no el selecciona amb el ratolí.
Una abraçada.