Ètica i Política de Kant.

Ètica.

La raó pràctica ha de ser la que guii la voluntat.

Autonomia moral: la determinació de les nostres accions a partir de nosaltres mateixos.

Heteronomia moral: La determinació de les nostres accions a partir de pautes exterior a nosaltres i a la racionalitat.

Segons Kant la nostra conducta ha de basar-se en l'autonomia moral.


Ètica Material: Ètica que s'organitza per factors o agents externs l'objectiu de la qual és abastir un objectiu, generalment la felicitat.

Ètica formal: Formal vol dir que no té contingut. No demana què cal fer sinò com cal fer-ho
És a priori (universal i necessària) , categòrica (els seus judicis morals són absoluts, sense excepció) autònoma (el subjecte actua mogut per si mateix no per agents externs o diferents de la seva pròpia raó).

Aclariment: Un "Ha de fer el que ha de fer". Jo haig de fer el que haig de fer. és la màxima racionalista kantiana en la qual un fa el bé no per un interés propi sinò d'una manera extremadament altruista i sense cap finalitat. Només perquè és el que toca. Si per exemple anam pel bosc i veim uan persona que s'està ofegant a un riu no l'hem d'ajudar perquè volem tenir content Déu o perquè creiem que això ens farà més feliços sinò perquè ho hem de fer i punt pilota.

Imperatius hipotètics: ordenen realitzar una acció com a condició per obtenir una altra cosa,  si vols estar en forma, has de fer esport; o bé, si vols ser feliç, has de ….

 L’imperatiu categòric: No depén d'agents externs. El que s'ordena té valor per si mateix.


Què ordena l’imperatiu categòric? L’ètica kantiana és l’ètica del major d’edat, de la persona autònoma que decideix racionalment i per si mateixa; per tant, l’imperatiu categòric no pot ser una indicació material del que ha de fer o la determinació concreta d’una acció; ha de ser formal. Així el formula Kant: actua només segons aquella màxima per la qual puguis al mateix temps voler que ella esdevingui una llei universal. Aquest imperatiu s'anomena també principi d'universalitat;

Aclariment: El principi d'unviersalitat és el cristià "el que no vulguis a tu mateix no ho vulguis pels altres" és per això que s'acusa Kant d'haver transformat l'ètica cristiana en l'ètica del racionalisme modern.


Política:

El pensament polític de Kant està dominat, en efecte, pels ideals de llibertat, igualtat i valoració de l'individu, propis d'una Il · lustració a la qual Kant es suma i defensa en els seus escrits polítics. Igual que en l'ètica,-on se li confereix a l'individu la capacitat de convertir-se en legislador del moral, des de la seva autonomia-, en la política l'individu serà considerat també, pel que fa ciutadà, el subjecte que pren decisions en el camp polític. El lema “sapere aude”, atreveix-te a pensar, és el lema que resumeix aquesta concepció il·lustrada que afirma que l'home ha de convertir-se per fi en un ésser autònom i disposat a pensar i decidir per ell mateix.


L'estat no pot intervenir en els drets naturals de l'invididu.

Contracte social i lleis naturals: Els éssers humans en estat natural tenen gran amplitud de drets però estan patint la violència d'altres éssers humans. Amb el contracte social , és a dir, la creació de l'estat, la violència és monopolitzada i sotmesa a la raó de l'estat,. així doncs, garanteix que no s'emprarà la força cap a altres éssers humans. Per a Kant l'estat ha de garantir la resta de drets que es tenen en estat natural excepte el de la violència.

En realitat, Kant admet un sol dret natural: el de llibertat, del qual deriven tots els altres. El dret de llibertat, alhora que garantit, queda limitat pel dret dels altres,
D'altra banda, per a Kant el contracte no va tenir mai lloc, no és un fet històric, sinó una categoria o principi racional que opera com un eix de referència en la construcció de la política i de l'Estat.

La Pau Perpètua: La guerra és intolerable per la raó humana. Si la pau no és perpètua és absurda doncs no és una pau sinò una tregua temporal. Per a Kant tots hem d'esdevenir ciutadans d'un únic estat mundial perquè no s'hi generin conflictes d'interessos entre distints estats i tots gaudeixin dels mateixos drets.