Una pinzellada de psicoanálisi.

“Nada os pertenece en propiedad más que vuestros sueños”

Friedrich Nietzsche

        

-------

Seguint en la linia nietzscheniana dels darres dies avui vos pas una pinzellada aficcionada, que no professional, sobre alguns trets interessants de la psicoanàlisi freudiana. Recordem que Freud té una enorme 

influència per part del filòsof Nietzsche, en major part heretada de la influència que el nostre autor va tenir sobre Breuer, amic de Nietzsche i mentor de Freud.

En tenir l'oportunitat us recoman la pel·lícula El dia en el qual Nietzsche va plorar (En castellà, El día en que Nietzsche lloró.) En la qual s'explica aquesta interessant relació.

La psicoanàlisi de Freud.

Teoría mitjançant la qual es pretén donar una explicació al desenvolupament i el funcionament de la vida psíquica.

Pel que fa a la personalitat:

-La personalitat com a iceberg.

Segons la psicoanàlisi la personalitat és quelcom molt complex del qual només tenim un accés empíric a una petita part visible del mateix.

-La personalitat com a lluita de forces.

La psicoanàlisi argumenta que la personalitat és una conjugació de la interacció de forces i mecanismes que es troben dins la psíquex així com l'impuls sexual. A més a més, l'impuls sexual, que rebrà el nom de líbid, té una importància significativa en l'organització de la mateixa personalitat.

Descoberta de l'inconscient.

La teoria de Freud tingué un enorme impacte a Occident ja que trencava amb el racionalisme característic d'aquesta cultura. Per a Freud, els éssers humans no som animals racionals, sinó criatures sexuals i agressives guiats per la cerca del plaer i les emocions.

La gent qui pateix traumes són incapaços d'identificar-ne l'origen. La psicoanàlisi freudiana establí diferents nivells de consciència.

El nivell conscient, configurat per les percepcions, els pensaments i els records d'accessibilitat inmediata. Aquest nivell es regula pel principi de realitat , el qual veurem més endavant.

El nivell preconscient, m configurat per records, pensaments i aprenentatges no conscients, però als quals es té un accés relativament fàcil.

L'inconscient. Configurat per les experiències desagradables o terrorífiques les quals han estat reprimides per l'invididu. Quan s'expressa l'inconscient sempre es fa de manera simbòlica.

L'autor austrohongarés identificava entre el preinconscient i l'inconscient la censura, la qual reprimeix els desitjos agressius i sexuals. Aquesta es relaxa durant el somni per la qual cosa s'expressen aquestes repressions de manera simbòlica. La psicoanàlisi dóna gran importància a la interpretació dels somnis i la hipnosi.

Estructura de la personalitat

Freud, elaborà un model estructural de la personalitat composta per l'Allò, el Jo i el Superjo. Considerava que la personalitat estava integrada per aquestes tres instàncies les quals eren conflictives entre sí i afecten la vida psicològica de l'invididu.

L'allò: Part més primitiva de la ment. Energia psíquica que tracta de satisfer els impulsos inconscients de supervivència, reproducció i agressió, els quals reclamen inmediata satisfacció.

El jo: És la instància racional de la personalitat la qual sorgeix de l'allò i es configura pels elements conscients. (Cognicions) i d'inconscients (mecanismes de defensa). L'objectiu d'aquesta instància és la conservació i li permet l'adaptació a les normes socials, enfrontades als desitjos de l'allò.

El superjo: Producte d'un procés d'interiorització de les normes socials i culturals. La por al rebuig i el reclam d'afecte produeixen una assimilació d'aquestes normes, en contra dels seus desitjos íntims. És a partir d'aquí des d'n neix la concepció moral de la realitat.

Pulsions i principis

L'ésser humà no és un ésser racional completament com sovint s'ha cregut en el món occidental. Els nostres pensaments , reaccions i decisions estan determinats per les pulsions.

Hi ha per a Freud dos tipus de pulsions:

Eros: També conegudes com a pulsions de la vida, tendeixen a unir i harmonitzar. Són impulsos sexuals i amorosos, trampes de la natura per perpetuar l'espècie humana. Els éssers humans tendeixen doncs a la cerca de companyia, així com la comprensó dels altres.

Thanatos: També conegudes com a pulsions de mort, tendeixen a separar i disgregar. Són impulsos propis de l'agressivitat i destrucció que enfronten els éssers humans contra si mateix i els altres.

Hi ha dos principis que regeixen aquestes pulsions:

El principi de plaer. Tendència humana a la cerca del plaer i l'evitació del dolor.

El principi de realitat: Regulació que el jo fa dels instints per adaptar-se de manera efectiva a l'ambient. Regula desitjos en relació a la cultura i rebutja el plaer inmediat.